Varicel·la

És una malaltia contagiosa causada pel virus de la varicel·la zòster (VVZ). La varcel·la és, avui dia, la infecció exantemàtica més freqüent. La incidència més alta de la malaltia es dóna entre els dos i els vuit anys d'edat i s'acostuma a presentar en cicles epidèmics de tres a quatre anys, sobretot del gener al maig.


Causes i via de transmissió.
La varicel·la es transmet a trevés del contacte directe amb l'erupció, abans que es formi la crostra, ja que el líqud de les vesícules conté altes concentracions del virus. També es tranasmet a través de l'aire per les secrecions respiratòries d'una persona infectada. El període més contagiòs és un dia o dos abans de l'erupció i cinc dies després de l'aparició de les  vesícules.


Període d'incubació.
Dura entre catorze i setze dies de mitjana, però pot durar fins a vint-i-un.


Simtomatologia. 
Els símptomes inicials inclouen febre sobtada i astènia ( sensació de cansament i debilitat), seguits d'una erupció de vesícules ( exantema) que comencen  al cos i la cara, que continuen brotant durant tres o quatre dies, s'estenen per tot el cos amb la formació d'una crosta que de seguida cau.


Complicacions.
En la infància, no acostumen a presentar complicacions grus. Poden donar-se complicacions cutànies, ja que  les lesions són molt pruginoses ( que produeixen picor) i, si es graten, se sobreinfecten i deixn cicatrius a la pell.


Prevenció o immunització. 
En els casos de la varicel·la, les persones  afectaades s'han de quedar a casa durant cinc dies després de l'inici de l'erupció de la varicel·la o fins que les lesions es transformin en crostes. Cal contacte amb persones immunodeprimides i dones embarassades. El metge/ssa, si cal, ha de receptar la medicació adequada. També es recomana l'ús de vacunes antivaricel·la en la infància i el cas de persones de risc.


Tractaments i cures.
Els tractament té per objectiu reduir la picor i el malestar que ocasions la malaltia. Cal tenir en compte que no convé administrar àcid acetilsalicílic ( Aspirina) perqué pot provocar algunes complicacions.

Xarampió

El xarampío és una malaltia exantemàtica que presenta lesions màculopapuloses. Una màcula és una tacam en aquest cas, vermellosa, i una pàpula és una lesió cutània que es caracterita perqué és petita, sòlida i elevada.


Causes i via de transmissió.
Està produïda per un virus que es transmet a través de l'aire o per contacte  directe amb descàrregues nasals o de la gola d'una persona infectada. La porta d'entrada habitual és la laringofagía, pero també pot entrar per la conjuntiva. Una persona pot transmetre la malaltia des de moments abans de l'inici de la febre fins a prop de cinc dies després de l'inici de la febre fins a prop de cinc dies després d'haver aparegut l'erupció o exantema.

Període d'incubació ( sense símptomatología).
Els símptomes comencen generalment  al cap d'entre set i divuit dies després de l 'exposició, amb una mitjana de 10 dies. L'erupció apareix al cap de catorce dies de l'exposició.

Simtomatologia.
Acostumen a aparèixer en dues etapes. En la primera es manifesten símptomes generals com febre, refredat ocular i nasal ( nas que moqueja i ulls vermells) i tos. En la segona etapa ( del tercer al setè dia) apareix una erupció vermella que comença a la cara, darrere de les orelles, i s'esten per tot el cos. És macular i papulosa, té relleu i no pica. A més a més, ales genives i l'interior de les galtes es poden veure uns puntets blancs que s'anomenen taques de Koplik.

Complicacions.


No es habitual, però pot desencadenar infeccions que deriven en pneumònia o encefalitis ( infecció del cervell). Els efectes del xarampió són més greus en nens i nenes més grans i en adolescents.

Prevenció 
La vacuna del xarampió s'administra juntament amb les de les galteres i la rubèola ( tríple vírica). La primera dosi s'administra entre els dotze i els quinze mesos d'edat i la segona, en començar l'educació primària. La mare  confereix immunitat al nounat durant els sis mesos. Un cop passada la malaltia, s'hi és  immune tota la vida. La prevenció és díficil, ja que el risc de contagi és més gran en el príode catarral, abans del contagi diagnòstic. Una persona amb xarampió ha de mantenir-se lluny del centre educatiu almenys quatre dies de de l'aparició de l'erupció.


Cures i tractaments
No hi ha tractament específic i es prenen mesures higièniques dietètiques: alimentació líquida i tiva, repòs , habitació ventilada, llum tènue, higiene de la pell i orificis, ull, nas o boca. S'ha d'acompanyar de tractaments simptomàtics contra la febre i la tos ( antitèrmics i xarop).

macular. [pat] Alteració degenerativa del teixit retinià
corresponent a la màcula lútia, que comporta una pèrdua ... 

Rubeola


La rubèola és una malaltia exantemàtica que presenta lesions maculars i papuloses similars a les d'un xarmapió atenuat. Es pot prentar durant la infància i és d'un curs habitualment benigne, en especial en aquesta època de la vida. En la dona embarassada és molt perillosa, ja que  pot arribar a provocar malformacions a l'embrió.


Causes i manera de transmissió.
Està produïda per un virus. El contagi és sempre directe i es trasmet per via rinofangía ( nas i boca)a través de gotetes expectorades. Comença a ser contagiosa dos o tres dies abans de l'aparició de l'exantema. El període de més contagi és quan l'exantema apareix; després va disminuïnt a poc a poc.


Període d'incubació:
Seteze dies de mitjana, però pot oscil·lar entre catorce i vint-i-un.


Simptomatologia. 
De vegades els símpomes passen inadvertits: hi pot haver febre baixa, catarro nasal amb esternuts i conjuntivitis poc intensa, i inflamació dels ganglis limfàtics retroariculars ( darrere de les orelles) i suboccipitals ( al clatell), acompanyada de mal de coll i cap. L'erupció o exantema comença darrere de les orelles i la cara i s'esten per la resta del cos, lleu i sense pruïja. Desapareix al cap de dos otres dies.


Complicacions. Son molt rares.


Prevenció i immunitació.
Mitjançant la vacuna triple vírica, igual que en el cas del xarampió, encara que a més n'hi ha una d'específica per a les adolescents. La vacuna acostuma a donar immunitat per a tota la vida i evita tant de tenir com transmetre la malaltia i, per tant, evita la rubèola congènita tan temuda en els nounats.


Tractament.
Només dels símptomés , si n'hi haguès. En cas de febre, antitèrmics ( per fer baixar la temperatura). Altres mesures són l' aïllament, per evitar la transmissió i sobretot, evitar el contacte amb dones embarassades.

exantema.Erupcions eritematoses de la pell produïdes, sobretot, per l'acció dels virus i dels medicaments. Entre les malalties ...

PRESENTACIÓ


Previament abans de començar a explicar-vos qualsevol malaltia, reflexionarem del perqué, quan i a on hem d'actuar, com si fos una pluja d'ideas. 


Després de tindre en compte altres opinions per part  dels pares i mares segons el article de com cuidar al teu fill del Diari de la Vanguardia, alguns opinen que sempre s'ha de prevenir de la millor manera possible amb la qual cosa s'han d'informar per saber més i estar més segur d'allò que han de fer i altres que no s'ha de fer un gra massa del que els hi passa als seus fills, creuen que han de actuar, però no millorant el seu mètode sinó amb naturalitat i lògica. Per això entrarem en una polèmica en la qual vosaltres també hem podeu donar el vostre punt de vista.